“Un home del poble de Neguá, a la costa de Colòmbia, va poder pujar al cel. En tornar, va explicar. Va dir que havia contemplat, des d’allà dalt, la vida humana. I va dir que som un mar de llumetes. – El món és això – va revelar – un munt de gent, un mar de llumetes. Cada persona brilla amb la seva pròpia llum entre totes les altres. No hi ha dues llums iguals. Hi ha gent de llums grans i llums petits i llums de tots els colors. Hi ha gent de llum serena, que ni s’adona del vent, i gent de llum boja, que omple l’aire d’espurnes; algunes llums, llums tontes, no il·luminen ni crema, però altres crema la vida amb tantes ganes que no es pot mirar-les sense parpellejar, i qui s’apropa s’encén.” Eduardo Galeano.

Aquesta és la intenció de la Companyia, encendre el públic d’emocions i sensacions.