Alquemistes del Foc

“Un home del poble de Negua, a la costa de Colòmbia, va poder pujar al cel. A la tornada, va explicar. Va dir que havia contemplat, des d’allà dalt, la vida humana. I va dir que som un mar de fueguitos. – El món és això – reveló – un munt de gent, un mar de fueguitos. Cada persona brilla amb la llum pròpia entre totes les altres. No hi ha dos focs iguals. Hi ha gent de focs grans i focs nois i focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni s’assabenta del vent, i gent de foc boig, que omple l’aire d’espurnes; alguns focs, focs babaus, no il·luminen ni cremen, però altres cremen la vida amb tantes ganes que no es pot mirar sense parpellejar, i qui s’acosta s’encén.” Eduardo Galeano.